Estructura química dels derivats d'èter de cel·lulosa

Els èters de cel·lulosa són derivats de la cel·lulosa, un polisacàrid natural que es troba a les parets cel·lulars de les plantes. L’estructura química dels èters de cel·lulosa es caracteritza per la introducció de diversos grups d’èter mitjançant la modificació química dels grups hidroxil (-OH) presents a la molècula de cel·lulosa. Els tipus més comuns d’èters de cel·lulosa inclouen:

1. Hidroxipropil metilcel·lulosa (HPMC):
   • Estructura:
     • El HPMC es sintetitza substituint els grups hidroxil de cel·lulosa tant amb grups hidroxipropil (-OCH2CHOHCH3) com de metil (-OCH3).
     • El grau de substitució (DS) indica el nombre mitjà de grups hidroxil substituïts per unitat de glucosa a la cadena de cel·lulosa.
2. Carboximetil cel·lulosa(CMC):
   • Estructura:
     • CMC es produeix introduint grups carboximetil (-CH2COOH) als grups hidroxil de cel·lulosa.
     • Els grups carboximetils imparteixen la solubilitat en aigua i el caràcter anióic a la cadena de cel·lulosa.
3. Hidroxietil cel·lulosa (HEC):
   • Estructura:
     • La HEC es deriva substituint els grups hidroxil de cel·lulosa amb grups hidroxietil (-OCH2CH2OH).
     • Presenta propietats millorades de solubilitat i espessiment de l’aigua.
4. Metil cel·lulosa (MC):
   • Estructura:
     • La MC es produeix introduint grups de metil (-OCH3) als grups hidroxil de cel·lulosa.
     • S’utilitza habitualment per a la seva retenció d’aigua i les seves propietats formadores de pel·lícules.
5. Cel·lulosa d’etil (CE):
   • Estructura:
     • La CE es sintetitza substituint els grups hidroxil de cel·lulosa amb grups d’etil (-OC2H5).
     • És conegut per la seva insolubilitat en l’aigua i s’utilitza sovint en la producció de recobriments i pel·lícules.
6. Hidroxipropil Cel·lulosa (HPC):
   • Estructura:
     • HPC es deriva introduint grups hidroxipropil (-OCH2CHOHCH3) als grups hidroxil de cel·lulosa.
     • S'utilitza com a aglutinant, antic de cinema i modificador de viscositat.

L’estructura específica varia per a cada derivat d’èter de cel·lulosa basat en el tipus i el grau de substitució introduïts durant el procés de modificació química. La introducció d’aquests grups d’èter imparteix propietats específiques a cada èter de cel·lulosa, cosa que els fa adequats per a diverses aplicacions industrials.