Els èters de cel·lulosa són un grup de polímers solubles en aigua derivats de la cel·lulosa, un polímer natural que es troba a les parets de les cèl·lules vegetals. Aquests derivats de cel·lulosa s’utilitzen àmpliament en diverses indústries per les seves propietats i versatilitat úniques. A continuació, es mostren algunes propietats físiques i químiques convencionals dels èters de cel·lulosa juntament amb els seus usos comuns:

1. Propietats físiques:
   • Aparença: els èters de cel·lulosa solen aparèixer com a pols o grànuls blancs a blancs.
   • Solubilitat: són solubles en aigua i alguns dissolvents orgànics, formant solucions clars i viscoses.
   • Hidratació: els èters de cel·lulosa tenen la capacitat d’absorbir i retenir grans quantitats d’aigua, provocant inflor i formació de gel.
   • Viscositat: presenten propietats d’espessidor, amb els nivells de viscositat que varien en funció del tipus i del pes molecular de l’èter de cel·lulosa.
   • Formació de pel·lícules: alguns èters de cel·lulosa tenen propietats formadores de pel·lícules, permetent-los formar pel·lícules flexibles i cohesionades en assecar-se.
   • Estabilitat tèrmica: els èters de cel·lulosa generalment presenten una bona estabilitat tèrmica, tot i que les propietats específiques poden variar segons el tipus i les condicions de processament.
2. Propietats químiques:
   • Grups funcionals: els èters de cel·lulosa contenen grups hidroxil (-oh) a la columna vertebral de cel·lulosa, que normalment es substitueixen amb grups d’èter com metil, etil, hidroxietil, hidroxipropil o carboximetil.
   • Grau de substitució (DS): Aquest paràmetre fa referència al nombre mitjà de grups d'èter per unitat d'anhidroglucosa a la cadena de polímer de cel·lulosa. Afecta la solubilitat, la viscositat i altres propietats dels èters de cel·lulosa.
   • Estabilitat química: els èters de cel·lulosa són generalment estables en una àmplia gamma de condicions de pH i presenten resistència a la degradació microbiana.
   • Retrocament: Alguns èters de cel·lulosa es poden reticular químicament per millorar les seves propietats mecàniques, la resistència a l’aigua i altres característiques.
3. Usos comuns:
   • Indústria de la construcció: els èters de cel·lulosa s’utilitzen àmpliament com a espessidors, agents de retenció d’aigua i modificadors de reologia en materials de construcció com morters, esquitxades, adhesius i productes basats en el guix.
   • Farmacèutics: s’utilitzen com a aglutinants, desintegrants, formadors de cinema i modificadors de viscositat en formulacions farmacèutiques, incloses comprimits, càpsules, suspensions i cremes tòpiques.
   • Indústria alimentària: els èters de cel·lulosa serveixen com a espessidors, estabilitzadors, emulsionants i modificadors de textura en diversos productes alimentaris, incloses salses, apòsits, productes lactis i productes al forn.
   • Productes d’atenció personal: s’utilitzen en cosmètics, articles de tocador i productes d’atenció personal com xampús, condicionadors, locions i cremes per a les seves propietats engrossint, estabilitzadores i formadores de pel·lícules.
   • Pintures i recobriments: els èters de cel·lulosa actuen com a espessidors, modificadors de reologia i estabilitzadors en pintures, recobriments i adhesius a base d’aigua, millorant les seves propietats i rendiment de l’aplicació.

Els èters de cel·lulosa troben aplicacions generalitzades a les indústries a causa de la seva diversa gamma de propietats i funcionalitats. La seva capacitat per modificar la viscositat, millorar la textura, estabilitzar les formulacions i proporcionar capacitats de formació de pel·lícules els converteix en additius valuosos en nombrosos productes i processos.