La hidroxietilcellulosa (HEC) és coneguda principalment com a agent espessidor i gelós en diverses indústries, incloent cosmètics, farmacèutics i fins i tot en alguns productes alimentaris. Tanmateix, el seu ús primari no és com a additiu alimentari i no sol ser consumit directament pels humans en quantitats significatives. Dit això, es considera segur per al seu ús en productes alimentaris per òrgans reguladors quan s’utilitzen dins de certs límits. A continuació, es mostra una ullada completa a la hidroxietilcellulosa i al seu perfil de seguretat:
Què és la hidroxietilcellulosa (HEC)?
La hidroxietilcellulosa és un polímer no iònic i soluble en aigua derivat de la cel·lulosa, una substància natural que es troba a les plantes. Es produeix tractant la cel·lulosa amb hidròxid de sodi i òxid d’etilè. El compost resultant té una varietat d’aplicacions per la seva capacitat d’espessir i estabilitzar solucions, formant gels clars o líquids viscosos.
Usos de HEC
Cosmetics: HEC es troba habitualment en productes cosmètics com locions, cremes, xampús i gels. Ajuda a proporcionar textura i coherència a aquests productes, millorant el seu rendiment i la sensació a la pell o al cabell.
Farmacèutics: En formulacions farmacèutiques, HEC s’utilitza com a espessidor, estabilitzador i emulsionant en diversos medicaments tòpics i orals.
Indústria alimentària: Tot i que no és tan freqüent com en els cosmètics i els productes farmacèutics, HEC s’utilitza ocasionalment a la indústria alimentària com a agent espessidor, estabilitzador o emulsionant en productes com salses, apòsits i alternatives lactis.
Seguretat de l'HEC en productes alimentaris
La seguretat de la hidroxietilcel·lulosa en productes alimentaris és avaluada per agències reguladores com la Food and Drug Administration (FDA), l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i organitzacions similars a tot el món. Aquestes agències normalment avaluen la seguretat dels additius alimentaris basats en evidències científiques sobre la seva toxicitat potencial, al·lergenicitat i altres factors.
1. Aprovació reguladora: HEC es reconeix generalment com a segur (GRAS) per utilitzar -los en productes alimentaris quan s’utilitza segons bones pràctiques de fabricació i dins dels límits especificats. La Unió Europea ha assignat un número E (E1525), indicant la seva aprovació com a additiu alimentari.
2. Estudis de seguretat: Tot i que hi ha una investigació limitada centrada específicament en la seguretat de la HEC en productes alimentaris, els estudis sobre derivats de cel·lulosa relacionats suggereixen un baix risc de toxicitat quan es consumeix en quantitats normals. Els derivats de cel·lulosa no són metabolitzats pel cos humà i s’excreten sense canvis, cosa que els fa generalment segurs per al consum.
3. Aportació diària acceptable (ADI): les agències reguladores estableixen una ingesta diària acceptable (ADI) per a additius alimentaris, inclòs HEC. Això representa la quantitat de l’additiu que es pot consumir diàriament durant tota la vida sense risc de salut apreciable. L’ADI per a HEC es basa en estudis toxicològics i s’estableix a un nivell considerat poc probable que causi danys.
La hidroxietilcellulosa es considera segura per utilitzar -la en productes alimentaris quan s’utilitza dins de les directrius reguladores. Tot i que no és un additiu alimentari comú i s’utilitza principalment en cosmètics i farmacèutics, la seva seguretat ha estat avaluada per les agències reguladores i s’ha aprovat per al seu ús en aplicacions alimentàries. Com en qualsevol additiu d’aliments, és fonamental utilitzar HEC segons els nivells d’ús recomanats i seguir bones pràctiques de fabricació per garantir la seguretat del producte.
Hora de publicació: 26-2024 d'abril