La distinció del calci orgànic i del calci inorgànic

La distinció entre calci orgànic i calci inorgànic rau en la seva naturalesa química, font i biodisponibilitat. Aquí teniu un desglossament de les diferències entre tots dos:

Calci orgànic:

1. Naturalesa química:
   • Els compostos de calci orgànic contenen enllaços de carboni-hidrogen i es deriven d’organismes vius o fonts naturals.
   • Els exemples són citrat de calci, lactat de calci i gluconat de calci.
2. Font:
   • El calci orgànic s’obté normalment d’aliments vegetals, com ara verds de fulla (kale, espinacs), fruits secs, llavors i certes fruites.
   • També es pot obtenir a partir de fonts basades en animals com els lactis (llet, formatge, iogurt) i peixos amb ossos comestibles (sardines, salmó).
3. Biovabilitat:
   • Els compostos de calci orgànics generalment tenen una major biodisponibilitat en comparació amb les fonts inorgàniques, cosa que significa que són més fàcilment absorbits i utilitzats pel cos.
   • La presència d’àcids orgànics (per exemple, àcid cítric, àcid làctic) en aquests compostos pot millorar l’absorció de calci als intestins.
4. Beneficis per a la salut:
   • El calci orgànic de fonts basades en les plantes sovint inclou beneficis nutritius addicionals, com vitamines, minerals, antioxidants i fibra dietètica.
   • Consumir aliments orgànics rics en calci com a part d’una dieta equilibrada suporta la salut dels ossos general, la funció muscular, la transmissió nerviosa i altres processos fisiològics.

Calci inorgànic:

1. Naturalesa química:
   • Els compostos de calci inorgànics no tenen enllaços de carboni-hidrogen i normalment es sintetitzen químicament o s’extreuen de fonts no vives.
   • Els exemples són el carbonat de calci, el fosfat de calci i l’hidròxid de calci.
2. Font:
   • El calci inorgànic es troba habitualment en dipòsits minerals, roques, closques i formacions geològiques.
   • També es produeix àmpliament com a suplement dietètic, additiu alimentari o ingredient industrial mitjançant processos químics.
3. Biovabilitat:
   • Els compostos de calci inorgànics generalment tenen una menor biodisponibilitat en comparació amb les fonts orgàniques, cosa que significa que són menys eficientment absorbits i utilitzats pel cos.
   • Factors com la solubilitat, la mida de les partícules i les interaccions amb altres components dietètics poden influir en l’absorció de calci inorgànic.
4. Beneficis per a la salut:
   • Si bé els suplements de calci inorgànics poden ajudar a complir els requisits diaris de calci, és possible que no proporcionin els mateixos beneficis nutritius que les fonts orgàniques.
   • El calci inorgànic es pot utilitzar en diverses aplicacions industrials, com la fortificació alimentària, el tractament de l’aigua, els productes farmacèutics i els materials de construcció.

• El calci orgànic deriva de fonts naturals, conté enllaços de carboni-hidrogen i normalment és més biodisponible i nutritiu en comparació amb el calci inorgànic.
• El calci inorgànic, en canvi, es sintetitza químicament o s’extreu de fonts no vives, manca d’enllaços de carboni-hidrogen i pot tenir una menor biodisponibilitat.
• Tant el calci orgànic com el inorgànic tenen un paper important per satisfer les necessitats dietètiques de calci, donant suport a la salut òssia i complir diverses aplicacions industrials. No obstant això, es recomana consumir una dieta equilibrada rica en fonts de calci orgànica per a una salut i nutrició òptimes.