La carboximetilcel·lulosa (CMC) i el midó són polisacàrids, però tenen diferents estructures, propietats i aplicacions.
Composició molecular:
1. Carboxymetylcellulose (CMC):
La carboximetilcel·lulosa és un derivat de la cel·lulosa, un polímer lineal compost per unitats de glucosa connectades per enllaços β-1,4-glicosidics. La modificació de la cel·lulosa implica la introducció de grups carboximetils mitjançant l’etificació, produint carboximetilcel·lulosa. El grup carboximetil fa soluble en aigua CMC i proporciona al polímer propietats úniques.
2. midó:
El midó és un carbohidrat compost per unitats de glucosa unida per enllaços α-1,4-glicosídics. És un polímer natural que es troba en plantes que s’utilitza com a compost d’emmagatzematge d’energia. Les molècules de midó es componen generalment de dos tipus de polímers de glucosa: amilosa (cadenes rectes) i amilopectina (estructures de cadena ramificada).
Propietats físiques:
1. Carboxymetylcellulose (CMC):
Solubilitat: CMC és soluble en aigua a causa de la presència de grups carboximetils.
Viscositat: presenta una gran viscositat en solució, fent que sigui valuós en diverses aplicacions com el processament d’aliments i els productes farmacèutics.
Transparència: les solucions CMC són normalment transparents.
2. midó:
Solubilitat: el midó natiu és insoluble en aigua. Requereix gelatinització (escalfament a l’aigua) per tal de dissoldre’s.
Viscositat: la pasta de midó té viscositat, però generalment és inferior a la CMC.
Transparència: les pastes de midó solen ser opaces i el grau d’opacitat pot variar segons el tipus de midó.
Font:
1. Carboxymetylcellulose (CMC):
El CMC està elaborat normalment amb cel·lulosa a partir de fonts vegetals com la polpa de fusta o el cotó.
2. midó:
Plantes com el blat de moro, el blat, les patates i l’arròs són riques en midó. És un ingredient principal en molts aliments bàsics.
Procés de producció:
1. Carboxymetylcellulose (CMC):
La producció de CMC implica la reacció d’etterificació de la cel·lulosa amb àcid cloroacètic en un medi alcalí. Aquesta reacció dóna lloc a la substitució de grups hidroxil en cel·lulosa amb grups carboximetils.
2. midó:
L’extracció de midó consisteix a descompondre les cèl·lules vegetals i aïllar grànuls de midó. El midó extret pot experimentar diversos processos, inclosa la modificació i la gelatinització, per obtenir propietats desitjades.
Propòsit i aplicació:
1. Carboxymetylcellulose (CMC):
Indústria alimentària: CMC s'utilitza com a espessidor, estabilitzador i emulsionant en diversos aliments.
Farmacèutics: a causa de les seves propietats d’unió i desintegració, es troba l’ús en formulacions farmacèutiques.
Perforació d’oli: CMC s’utilitza en líquids de perforació d’oli per controlar la reologia.
2. midó:
Indústria alimentària: el midó és el component principal de molts aliments i s’utilitza com a agent espessidor, agent gelós i estabilitzador.
Indústria tèxtil: el midó s’utilitza en la mida tèxtil per proporcionar rigidesa als teixits.
Indústria del paper: el midó s’utilitza en la presa de paper per augmentar la força del paper i millorar les propietats de la superfície.
Tot i que el CMC i el midó són polisacàrids, tenen diferències en la composició molecular, les propietats físiques, les fonts, els processos de producció i les aplicacions. CMC és soluble en aigua i altament viscosa i sovint es prefereix en aplicacions que requereixen aquestes propietats, mentre que el midó és un polisacàrid versàtil àmpliament utilitzat en les indústries de menjar, tèxtil i paper. Comprendre aquestes diferències és fonamental per seleccionar el polímer adequat per a aplicacions industrials i comercials específiques.
Posada: 12 de gener de 2014